A partir del dia 1 de gener d’aquest any ha entrat en vigor la Llei 11/2025, de 29 de desembre, de mesures en matèria d’habitatge i urbanisme, que té com a objectiu principal fer front a la problemàtica de l’accés a l’habitatge. En aquest cas, volem centrar-nos en els canvis rellevants que ha introduït la norma en la regulació del lloguer de temporada i del lloguer d’habitacions.
Quin és l’àmbit territorial d’aplicació de la nova llei?
La nova llei és una normativa de caràcter estrictament autonòmic, amb la qual cosa és aplicable únicament als contractes formalitzats en el territori de Catalunya.
Quin és l’objectiu de la nova llei?
Posar fi al buit legal que permetia esquivar el topall de preus mitjançant el lloguer de temporada i el lloguer d’habitacions. A partir d’ara, aquestes modalitats també quedaran sotmeses a la regulació de preus a les zones tensionades. A més, la nova regulació del lloguer de temporada té com a objectiu diferenciar clarament els usos temporals legítims de l’arrendament d’habitatge habitual, partint sempre de la presumpció d’ús com a habitatge habitual, que només pot quedar desvirtuada si s’acredita de manera clara i suficient la causa real de la temporalitat.
Com es regula ara el lloguer de temporada?
La norma distingeix dues grans categories de contractes de temporada:
- Contractes de temporada per a ús recreatiu, turístic, vacacional o d’oci.
Quan el contracte tingui aquesta finalitat es considera un arrendament d’ús diferent del d’habitatge i es pot formalitzar en qualsevol època de l’any, però han de complir una sèrie de requisits formals, com indicar expressament al contracte la finalitat recreativa o vacacional, acreditar documentalment aquesta finalitat, fer constar el lloc de residència permanent de l’arrendatari, a més de dipositar la fiança i la documentació justificativa a l’INCASÒL.
- Contractes de temporada per motius professionals, laborals, d’estudis, d’atenció mèdica o altres situacions temporals justificades.
En els contractes de temporada vinculats a aquestes finalitats, la llei estableix que, encara que el contracte continuï sent temporal, s’aplicarà el règim propi dels arrendaments d’habitatge en aspectes com la fiança i garanties, la determinació i actualització de la renda, els increments de renda per millores o les despeses generals i serveis. A més, serà obligatori indicar expressament la causa de la temporalitat al contracte, acreditar-la documentalment (amb el contracte de treball, matrícula acadèmica, informe mèdic, etc.) i fer constar el lloc de residència habitual de l’arrendatari, a més de dipositar la fiança i la documentació a l’INCASÒL.
Què passarà si un contracte de lloguer de temporada no compleix amb els nous requisits?
A la pràctica, això suposarà que molts contractes que fins ara es formalitzaven com a lloguers de temporada poden quedar sotmesos al règim d’habitatge habitual si la causa no està suficientment acreditada o si l’Administració considera que l’ús real de l’habitatge no és veritablement temporal.
Si necessiten formalitzar qualsevol contracte de lloguer de temporada, poden posar-se en contacte amb el nostre despatx i els assessorarem per tal de dur a terme la seva correcta formalització.
