La defunció d’una persona dona inici al procés successori i a tots els tràmits que comporta, que no sempre són fàcils ni àgils. Sovint, sigui perquè es tracta d’un tema delicat o simplement per desconeixença de la normativa aplicable, no s’ha planificat com s’hauran de repartir els béns ni quines conseqüències tindrà la successió.
Aquesta manca de previsió pot complicar considerablement el procés. A més dels possibles conflictes familiars, també poden aparèixer conseqüències fiscals o patrimonials que s’haurien pogut evitar amb una correcta planificació.
Per aquest motiu, convé conèixer alguns aspectes bàsics del dret de successions català que sovint les persones desconeixen.
Com funciona l’acceptació d’una herència?
L’herència es defereix d’acord amb l’establert en el testament, i a manca de testament serà la Llei qui determinarà qui són els hereus.
La persona cridada a heretar pot acceptar o renunciar a l’herència segons li convingui. Abans de prendre una decisió és fonamental conèixer tant els béns com els possibles deutes del difunt, ja que l’hereu se subroga en la seva posició jurídica. Davant el dubte que hi pugui haver deutes és recomanable acceptar l’herència a benefici d’inventari, limitant així la responsabilitat de l’hereu als béns que integren l’herència i evitant que hagi de respondre amb el seu patrimoni personal pel que excedeixi del valor d’allò heretat.
El termini general per presentar la liquidació de l’Impost sobre Successions és de sis mesos, a comptar des de la defunció, amb la possibilitat de sol·licitar pròrroga.
Quina diferència hi ha entre un hereu i un legatari?
No és el mateix ser hereu que rebre un llegat.
L’hereu succeeix el difunt en la seva posició jurídica, assumint tant els drets com les obligacions de l’herència. En canvi, el legatari únicament rep els béns o drets concrets que el testador li ha atribuït al testament. Tots els béns i drets que no hagin estat objecte de llegat, s’adjudicaran a l’hereu.
Mentre que en dret civil català la institució d’hereu és essencial per poder considerar vàlid el testament, els llegats no tenen perquè ser-hi tot i que amb la normativa actual poden oferir molts avantatges tant patrimonials com fiscals.
El testador pot distribuir el patrimoni amb total llibertat?
Una de les preguntes més habituals és si una persona pot deixar tots els seus béns a qui vulgui. En dret català, a diferència d’altres ordenaments, la resposta és que no del tot ja que sempre s’haurà de respectar la llegítima.
La llegítima és un dret, que correspon principalment als fills o als descendents que els representin, a rebre un valor equivalent al 25 % de l’actiu líquid de l’herència, és a dir deduïts deutes i despeses, i que s’ha de distribuir entre tots els legitimaris.
Per tant, tot i que el testador hagi repartit tots els seus béns, els legitimaris podran reclamar el seu dret davant qui resulti instituït hereu, si no ha estat respectat.
Què passa amb els comptes bancaris?
Els comptes bancaris acostumen a generar molts dubtes.
En primer lloc, cal distingir entre ser titular i ser autoritzat d’un compte. L’autoritzat només pot operar-hi mentre viu el titular (propietari del compte); aquesta facultat s’extingeix amb la seva defunció.
Quan un compte té diversos titulars, llevat que es demostri el contrari, es presumeix que els diners pertanyen a cadascun d’ells a parts iguals. El fet de ser cotitular no implica que, en morir l’altre titular, la seva part passi automàticament al supervivent, encara que es tracti d’un matrimoni. La part de saldo corresponent al difunt s’adjudicarà segons estableixi el testament, i a manca de testament al designat hereu segons la Llei.
Quan el banc té coneixement de la defunció, habitualment bloqueja la disposició dels saldos corresponents al difunt fins que els interessats acrediten la seva condició i la presentació de l’Impost sobre Successions. Actualment, la normativa permet satisfer aquest impost amb càrrec als mateixos comptes heretats. Tot i el bloqueig del compte, les domiciliacions que hi havia seguiran vigents.
Les parelles de fet tenen els mateixos drets successoris que els matrimonis?
En termes generals, sí. El dret civil català equipara les parelles estables al cònjuge en nombrosos aspectes successoris, sempre que es compleixin els requisits legalment previstos perquè existeixi una parella estable, bàsicament que es pugi acreditar mitjançant la convivència continuada durant més de dos anys, tenir un fill en comú o formalitzar la relació en escriptura pública o inscripció en el Registre de Parelles Estables.
Per tant no tota convivència constitueix automàticament una parella estable ni atribueix drets successoris.
La vida digital també forma part de l’herència?
La majoria de persones tenen subscrits contractes de comptes de correu electrònic, perfils a les xarxes socials, fotografies emmagatzemades al núvol, plataformes digitals, dominis d’internet o fins i tot criptomonedes, tots aquests formen part del patrimoni digital d’una persona.
Amb la defunció, gestionar aquest llegat digital pot resultar complicat si no s’han deixat instruccions prèvies. Per això és recomanable designar una persona encarregada de gestionar-lo i indicar si es vol conservar o eliminar aquesta informació.
En conclusió, una herència no és un simple repartiment de béns sinó un procés molt més complex en el qual si hi ha aspectes que no s’han previst poden comportar sorpreses. Hi intervenen aspectes civils, fiscals, bancaris i, cada vegada més, digitals.
Una correcta planificació successòria permet evitar conflictes familiars, reduir les despeses, facilitar els tràmits als hereus i garantir que la voluntat del causant es compleixi de la manera més fidel possible.
Per aquest motiu, és recomanable revisar periòdicament el testament perquè continuï adaptat a les circumstàncies personals i patrimonials de cada moment. Atorgar un testament té un cost reduït, però pot evitar molts problemes als familiars quan arribi el moment de gestionar la successió.
Mª Àngels Adroher Recasens
Área d’Advocats
